Coses que s'han de tenir en compte per a passar un dia a la platja:

1- Portar barrets, cremes protectores i "sombrilles" per protegir-se del sol.

2- Tovalloles, bikinis i banyadors.

3- Portar refrescs per prevenir la deshidratació, sobretot la dels més menuts. (als altres que els bombin)

4- Parlant de menuts, portar a un petit malparit equipat amb galledeta i pala. És important per a poder-se fer lloc entre la gent, si és que la platja està molt concorreguda.

5- Si el menut es torna insuportable fins hi tot per als pares, enviar-lo sense treva al xiringuito a comprar cervesses i cahipirinhes i deixar que es quedi amb el canvi.

Pot semblar que aquest blog sigui un va i vé de personatges sense sentit que no tenen cap mena d'interconexió entre ells. Però això no és cert. Tots són uns marginats de la societat i uns fets caldo de la vida.
El que passa és que l'autora no s'ha molestat el més mínim en presentar amb una mica de decència, els que de moment, han aparegut.

Doncs bé. Anem a pams. Aquí teniu la història dels tres personatges que de moment han aparegut
¿Qui és el Diògenes?
Doncs el Diògenes és un coi d'extraterrestre infumable.
Ell és com un fong, va nèixer d'un munt de porqueria, diguem-ne que és una forma de vida diferent. Fins hi tot és diferent pels del seu planeta, per això el van enviar a fer un viatge interplanetari dins una bústia de correu, per treure-se'l de sobre com fos.


¿Qui és el calçot Diabòlic?
És un calçot bord, va créixer en un descampat prop de Vandellós, per tant és un autèntic calçot de la terra dels calçots, però diguem-ne que no va créixer en el lloc adequat.


¿Qui és el Xinu? [Així, tal qual, Xinu]
El Xinu és un xinés. Té doble personalitat. Pot ser un ésser solidari i altruista a la par que violent i assassí. Va ser expulsat del seu país per que va ser qui va provocar la febre asiàtica, i aquí a Barcelona els seus compatriotes l'eviten, ja que ell el que vol, és acabar amb la raça asiàtica per complet. (pos anda que no tindrà feina ni res!)

Aquí tenim la imatge del típic "xinu".

El tòpic: Són de color groc i porten barret mandarí (Fins aquí tots d'acord)

El tòpic esdevé atípic quan de cop i volta, l'afable "xinu" es transforma amb un malèvol èsser capaç de fer mal al típic calçot bord:
I encara més, el "xinu" esdevé un sanguinari fulano capaç, a sobre de fer-li mal, de menjar-se un calçot bord després de matar-lo!


P.D1: Els calçots no sagnen, els calçots bords sí.
P.D2: Cap calçot bord ha sofert cap dany, és més, és ficció, en cap cas, el calçot no ha mort.
P.D3: Els "xinus" no mengen calçots.

Podria esdevenir el somni de qualsevol home. La Ballarina voluptuosa es fixa amb tu, et convida a ballar, acabeu intercanviant unes paraules, després els números de telèfon, els e-mails (i aquestes coses que s'intercanvia avui dia la gent quan lliga), quedeu un dia per a fer un cafè, un altre dia la convides a sopar i al cap d'un temps et veus compartint la teva vida (i la teva nòmina), amb la ballarina voluptuosa que un dia, mentre esperaves per sopar, es va fixar amb tu.

Això seria l'ideal, però el Gerard, home inexpugnable on els hi hagi, es va carregar tota la màgia del moment, negant-se a concedir-li el ball a la dolça i voluptuosa ballarina que un dia, es va fixar amb ell.

No hi ha com tenir classe a l'hora de sortir a lligar. El calçot es sap vendre, però tot i així sembla que no li serveix de gaire.

Dedicat a la Eva, per molts any!

Un munt de merda espacial vinguda a menys, en Diògenes, arriba a la terra a bord de la seva nau espacial , una bústia de correu inter-galàctica, i descobreix un dels habitants del planeta; Un calçot bord anomenat Calçot Diabòlic.